Darrera aparició cinematogràfica de Charlot, en plena Gran Depressió del capitalisme i amb el nazisme a l’alça. Crítica a la progressiva implantació de mètodes inhumans de producció, on Charlot té una greu crisi mental i acaba caragolant nassos. Després de l’estada al sanatori mental, ja recuperat, ve una de les nostres seqüències preferides, quan topa per atzar amb una manifestació i és detingut com a capdavanter. Bondadós inclús en la misèria, en tornar a ser empresonat en assumir la culpa del robatori d’un pa comès per una òrfena, que acabarà essent l’amor de la seva vida. Per primera vegada sentirem la veu de Charlot en pantalla, cantant, i per últim cop el veurem marxar cap a l’horitzó, però aquesta vegada molt ben acompanyat.

Redacció de Sindicat Punt Net